L’Ona es tira als braços de la Irene amb un somriure cada matí i es queda tan “panxa” als braços de la Júlia al venir-la a buscar. […] també, en un futur, a la Lourdes, la qual coneixem i apreciem moltíssim.
Estem encantats amb vosaltres… és un gustàs deixar-la cada dia!
Marta